Un projecte de matrícula
By Unknown - de juny 14, 2014
Marçal Ramón i Castellà va ser el
gran protagonista el divendres dia 13 de juny, al teatre el Patronat de la Garriga.
Allà a les vuit del vespre ens va presentar el seu projecte de final de
carrera de l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc), una feina de tot un any i potser més i tot. Músics, balladors, actors
i geganters ens van oferir un espectacle digne de recordar.
La música dins els cicle de
Corpus era més o menys el seu projecte, és a dir, farcir les festes de Corpus
amb una música descoberta i preexistent, que gràcies als seus treballats
arranjaments tenien un caire modern, amb tonalitats poc convencionals per
aquests tipus de música tradicional, amb instruments fora d’aquests àmbit, amb
balls decididament no populars i amb melodies que escapaven a la estabilitat de
la tonalitat.
En Marçal i el seu acordió
diatònic ens van oferir un aire de modernitat, d’innovació a unes músiques que
s’estan perdent. Ens va recordar a tots que la cultura és viva i en constant
evolució, per tant la música tradicional no pot quedar ‘tal i com sempre s’ha
fet’, ja que d’aquesta manera la destruïm, la descontextualitzem, i la
convertim en una matèria de museu, allunyant-la de les persones que la fan
possible i que la mantenen viva, i juntament amb l’evolució o els canvis de les
persones, de generació a generació, de poble en poble, la música és quelcom
efímer i en constant transformació.
Dalt de l’escenari vàrem gaudir
d’un ball pla ballat per l’esbart dansaire de Granollers, de coreografies
moderes fetes per tres balladors que van deixar el públic embadalit, d’actors i
actrius que ens anaven explicant amb exemples com viuen el Corpus els
garriguencs i garriguenques. Un dels moments més emotius, de pell de gallina,
va ser el ball dels gegants del poble dalt de l’escenari. Era la primera vegada
que els dos grans personatges pujaven a aquell teatre a mostrar el seu ball, i
allà dalt encara semblaven més grans i majestuosos.
L’esforç del Marçal a l'hora
d’arranjar les peces, l’estudi previ per tocar-les de meravella, reunir un grup
de músics, d’actors, dos grups diferents de balladors, els geganters i a tot el
públic va ser recompensat amb llargs i sorollosos aplaudiments i ovacions
demanant a crits que li donessin la matrícula d’honor. Encara no sabem si serà
així o no, però tot l’esforç, el treball i la música s’ho valia, així que només
em queda desitjar-li moltes felicitats i sort en aquest camí que tot just ara
comença de veritat.
Laura Mutgé
.png)
.png)
0 comentaris