La Jove Orquestra Intercomarcal (JOIC) està de festa.
By Unknown - de juny 09, 2014
Ja fa cinc anys que
uns quants joves músics amb moltes ganes i molta il·lusió iniciàvem aquest
projecte. Assajos intensius a Tarragona, amb una formació petita, un repertori prou
prometedor, músics de diferents indrets de Catalunya, debats sobre el nom de
l’orquestra... Així va començar el que avui s’ha convertit en una orquestra
simfònica amb un grapat de projectes a l’esquena. La feina altruista de molta
gent ha permès que aquesta iniciativa no s’interrompi, sinó tot el contrari,
que creixi dia a dia amb noves idees i noves ambicions.
Ja fa dos anys que
s’organitza un concurs de solistes, per donar l’oportunitat a joves intèrprets
de tocar una obra del seu repertori acompanyats d’una orquestra; l’estiu passat
la Unió Europea va confiar en la música i en la nostra feina, proporcionant-nos
una subvenció per tal de realitzar un encontre internacional amb una jove
orquestra d’Alemanya i una altra d’Itàlia... Els projectes es van sumant i
l’experiència ens ha fet aprendre molt, però sembla que ben pocs saben veure la
importància d’iniciatives com aquestes, tirades endavant per joves emprenedors
que creuen en el que fan i que lluiten per allò que els agrada.
De moment, en
aquest estiu d’aniversari la JOIC celebra els cinc anys al Festival d’Estiu de
Tarragona interpretant l’obertura de Fidelio
(Beethoven), el Concert per a dues
flautes de F. Doppler i Shéhérezade
(Rimski-Korsakov), amb la col·laboració de la companyia de dansa del ventre
Alhazar, que ens fascinarà amb una coreografia inspirada en Les mil i una nits.
De fet, ja fa temps
que s’està treballant en aquest cinquè aniversari per fer que la música
“clàssica” sigui una mica més present en la nostra societat, però a les
institucions sembla preocupar-los poc i aconseguir un públic jove és una tasca
cada dia més difícil. Quin és, doncs, el problema? La música “culta” (amb
moltes cometes...) occidental està creant una distància massa gran amb el
públic? Ja no es correspon amb els nostres dies? S’ha convertit en una qüestió
d’estatus? És ja una pura qüestió econòmica?... En tot cas, aquesta música
forma part de la nostra tradició i convivim amb ella, potser cal buscar una
manera de reformular-la o adaptar-la als nostres temps.
.png)
.png)
0 comentaris